divendres, 25 de setembre del 2015

Hola, sóc la Violeta i em compro samarretes bàsiques de 6€ a Benetton


Hola, sóc la Violeta1 i compro samarretes bàsiques de 6€ a Benetton

Així és, tant progre com sóc, tant feminista, tant combativa, tant activista,
foto de la Violeta que compro samarretes a 6 euros
tant d’esquerres radical, tant ecologista, tant solidaria, tant flexivegetariana, tant sostenible, tant revolucionaria del tèxtil... i tantes més etiquetes que em poso per definir la meva identitat i engrandir el meu ego. Tan és. Aquest és el meu testimoni.
A principis d’aquest estiu necessitava roba, així que em vaig fer dues faldilles i un vestit, i també vaig recuperar un parell de faldilles més de havien estat de la meva mare.
Tota contenta i orgullosa per com d’autosuficient era, em vaig plantejar amb què podria combinar les noves peces. Llavors vaig notar que totes les meves samarretes tenien un color desmaiat, de tant com les havia fet servir. Tocava comprar.
Vaig anar a un parell de botigues de segona ma, però no tenien samarretes bàsiques. Llavors em vaig passar per una botiga de Km0, però la més barata costava 17€, molt més del que em podia gastar en aquell moment... I què em quedava?
Sí .
Visca les contradiccions!
Vaig entrar a la Benetton (qué a més és una de les pitjors, pitjors, pitjors...per més info sobre Benetton no deixeu de llegir la carta oberta que els hi varen enviar des de la campanya Ropa Limpia).
La culpa gairebé no em deixava caminar, i un fort sentiment de vergonya em feia mirar nerviosa a dreta i esquerra abans d’entrar a la botiga, perquè...
- I si em veia alguna companya de la Revolució Tèxtil traint tot allò que intentem transformar?”
Però ho vaig fer igualment, perquè en aquell moment el meu desig de consum, la meva pobre economia i la meva necessitat urgent (de vida o mort m’atreviria a dir) d’estrenar la roba nova van guanyar als meus principis i valors.
Passats els mesos vaig compartir la meva experiència amb les compas Revolucionaries durant una assemblea (probablement vaig aconseguir el coratge necessari del vi blanc amb el acostumem a regar les reunions). Entre totes varen reflexionar sobre com de difícil és consumir d’una altra forma, quants dimonis hem de sortejar encara i quantes contradiccions viurem pel camí. Però això no ens ha de fer defallir, ans al contrari ho hem volgut explicar perquè tots i totes estem fent aquest camí juntes, i els nostres neguits potser també són els vostres. Que n’opineu?

________________________________________________________________________________
1 Nom fictici

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada