Hola,
sóc la Violeta1
i compro samarretes bàsiques de 6€ a Benetton
Així
és, tant progre com sóc, tant feminista, tant combativa, tant
activista,
tant d’esquerres radical, tant ecologista, tant
solidaria, tant flexivegetariana, tant sostenible, tant
revolucionaria del tèxtil... i tantes més etiquetes que em poso per
definir la meva identitat i engrandir el meu ego. Tan és. Aquest és
el meu testimoni.
A
principis d’aquest estiu necessitava roba, així que em vaig fer
dues faldilles i un vestit, i també vaig recuperar un parell de
faldilles més de havien estat de la meva mare.
Tota
contenta i orgullosa per com d’autosuficient era, em vaig plantejar
amb què podria combinar les noves peces. Llavors vaig notar que
totes les meves samarretes tenien un color desmaiat, de tant com les
havia fet servir. Tocava comprar.
Vaig
anar a un parell de botigues de segona ma, però no tenien samarretes
bàsiques. Llavors em vaig passar per una botiga de Km0, però la més
barata costava 17€, molt més del que em podia gastar en aquell
moment... I què em quedava?
Sí
.
Visca
les contradiccions!
Vaig
entrar a la Benetton (qué a més és una de les pitjors, pitjors, pitjors...per més info sobre Benetton no deixeu de llegir la carta oberta que els hi varen enviar des de la campanya Ropa Limpia).
La
culpa gairebé no em deixava caminar, i un fort sentiment de vergonya
em feia mirar nerviosa a dreta i esquerra abans d’entrar a la
botiga, perquè...
“-
I si em veia alguna companya de la Revolució Tèxtil traint tot allò
que intentem transformar?”
Però
ho vaig fer igualment, perquè en aquell moment el meu desig de
consum, la meva pobre economia i la meva necessitat urgent (de vida o
mort m’atreviria a dir) d’estrenar la roba nova van guanyar als
meus principis i valors.
Passats els mesos vaig compartir la meva
experiència amb les compas Revolucionaries durant una assemblea
(probablement vaig aconseguir el coratge necessari del vi blanc amb
el acostumem a regar les reunions). Entre totes varen reflexionar
sobre com de difícil és consumir d’una altra forma, quants
dimonis hem de sortejar encara i quantes contradiccions viurem pel
camí. Però això no ens ha de fer defallir, ans al contrari ho hem
volgut explicar perquè tots i totes estem fent aquest camí juntes,
i els nostres neguits potser també són els vostres. Que n’opineu?
________________________________________________________________________________
1
Nom fictici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada