diumenge, 3 de maig de 2015

Crònica de la presentació


Fa una mica més de dos mesos em vaig trobar l’Anabel pel carrer. Anàvem amb pressa, cada una a recollir a la seva filla, i molt per sobre em va comentar que tenia una cosa entre mans que em volia explicar per veure si m’interessaria participar-hi.


Al cap d’uns dies el mateix es va repetir, però aquest cop em vaig trobar amb la Rosa. Ambdues em parlaven del mateix projecte.


Així és com comencen moltes de les coses que passen en una ciutat petita com Terrassa. Et trobes a gent pel carrer i de mica en mica es van tramant complicitats.


Unes setmanes més tard estàvem nosaltres tres, l’Eivi, la Vir i l’Anna al voltant d’una taula a l’Ateneu Candela i jo escoltava amb meravella i emoció el que em proposaven.


Després de varies reunions setmanals i innumerables hores de treball de camp, per fi va arribar el dia de presentar a tothom el que havíem tramat.


És dissabte, toca anar al mercat i netejar la casa, però avui se’m fa especialment difícil. Estic neguitosa i emocionada. Totes ho estem. Els missatges al mòbil van i venen. Detalls d’última hora, frases d’alegria i ànim, i finalment el que totes pensàvem però només la Rosa es va atrevir a preguntar, ‘Noies, que us posareu?’ I és que escollir la roba que portaràs en un dia especial per una esdeveniment important no sol ser cosa senzilla, però en aquesta ocasió era especialment rellevant. La roba en el nostre projecte és l’emblema d’ideals, de desitjos i de històries personals. ‘Que cadascú porti el que vulgui, però potser ens podríem posar quelcom que tingui una història, un valor sentimental’ va proposar l’Eivi. És clar! No podia ser d’una altra manera.


Aquest va ser el nostre gest de complicitat, un gest que ens va acompanyar mentre ens entrevistaven, mentre presentàvem la pàgina web de la Revolució Tèxtil, mentre saludàvem i apreciàvem l’assistència d’amics i col·laboradors, mentre ho celebràvem amb cava i música a càrrec del DJ John McEnore Selector.


Va ser una tarda bonica, d’aquelles que sempre recordarem... Però passeu, mireu i jutgeu per vosaltres mateixos.




Ah, i si sentiu curiositat per les històries de la roba que dúiem, torneu a visitar el nostre bloc, perquè de ben segur apareixeran en un moment o altre.

Irene Pérez_Revolució Tèxtil

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada