Fa una mica més
de dos mesos em vaig trobar l’Anabel pel carrer. Anàvem amb pressa, cada una a
recollir a la seva filla, i molt per sobre em va comentar que tenia una cosa
entre mans que em volia explicar per veure si m’interessaria participar-hi.
Al cap d’uns dies
el mateix es va repetir, però aquest cop em vaig trobar amb la Rosa. Ambdues em
parlaven del mateix projecte.
Així és com
comencen moltes de les coses que passen en una ciutat petita com Terrassa. Et
trobes a gent pel carrer i de mica en mica es van tramant complicitats.
Unes setmanes més
tard estàvem nosaltres tres, l’Eivi, la Vir i l’Anna al voltant d’una taula a
l’Ateneu Candela i jo escoltava amb meravella i emoció el que em proposaven.
Després de varies
reunions setmanals i innumerables hores de treball
de camp, per fi va arribar el dia de presentar a tothom el que havíem
tramat.
És dissabte, toca
anar al mercat i netejar la casa, però avui se’m fa especialment difícil. Estic
neguitosa i emocionada. Totes ho estem. Els missatges al mòbil van i venen.
Detalls d’última hora, frases d’alegria i ànim, i finalment el que totes
pensàvem però només la Rosa es va atrevir a preguntar, ‘Noies, que us posareu?’
I és que escollir la roba que portaràs en un dia especial per una esdeveniment
important no sol ser cosa senzilla, però en aquesta ocasió era especialment
rellevant. La roba en el nostre projecte és l’emblema d’ideals, de desitjos i
de històries personals. ‘Que cadascú porti el que vulgui, però potser ens
podríem posar quelcom que tingui una història, un valor sentimental’ va
proposar l’Eivi. És clar! No podia ser d’una altra manera.
Aquest va ser el
nostre gest de complicitat, un gest que ens va acompanyar mentre ens
entrevistaven, mentre presentàvem la pàgina web de la Revolució Tèxtil, mentre
saludàvem i apreciàvem l’assistència d’amics i col·laboradors, mentre ho
celebràvem amb cava i música a càrrec del DJ John McEnore Selector.
Va ser una tarda
bonica, d’aquelles que sempre recordarem... Però passeu, mireu i jutgeu per
vosaltres mateixos.
Ah, i si sentiu curiositat per les històries de la roba que dúiem, torneu a visitar el nostre bloc, perquè de ben segur apareixeran en un moment o altre.
Irene Pérez_Revolució Tèxtil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada